dimarts, 1 de juliol del 2008

Dia plujós a Bathallapalí, però a ritme habitual.
Ha estat un dia f0rça estàndard, potser és que després de la bogeria d'ahir avui tot ens semblava tranquil.litat... Tenim la planta tota plena, però la major part dels nens estan bé. La Shantama està "escagarrinada" i es troba una mica malament, a més l'hem hagut de canviar d'habitació perquè no s'hi cap (ella té 19 anys, i era la menys pediàtrica...). La familia ha demanat que la traslladem a Kanekal ja que són d'allí, i de seguida que es trobi millor la traslladarem.
El Nagendra continua força dolorit, està amb morfina a dosis força altes i tot i així costa de que estigui tranquil. Hem parlat amb el cap de cirurgia i el cap de pediatria, li hem tornat a fer una ecografia i sembla ser que no té cap abscés, sinó que el dolor és per una pielonefritis...bona noticia perquè no cap cirugia, mala noticia perquè no sabem com més alleugerir-li el dolor...
La resta de la tropa prou bé...tenim altres nens dels que no us he parlat, però que són ingressos "programats" per començar tractament antirretroviral o per fer estudi de tuberculosi, etc....
Ha fet un bon ruixat a la tarda, ara la fresqueta és molt agradable, però heurem d'anar amb compte perquè com més plou més mosquits (i més malària) hi haurà... repelent d'insectes per esmorzar, per dinar i per sopar! Aquests dies estem totes força estressades intentant organitzar els viatges que farem un cop acabada la feina...totes busquem vols, trens i quan tenim alguna estoneta ens enganxem a les guies de viatge. És una inquietut ambivalent, per una part atreu el descobrir nous llocs, però alhora sabem que el viatge significarà l'adéu a Bathallapalí... serà qüestió d'aprofitar al màxim cada dia, els que ens queden aquí i els del viatge... No cal que m'hi atabali massa, encara em queda un mes (a la Maura i a la Martina menys...).
Avui si que penjo el link dels reporters, crec que ja funciona!
Apa, bona nit, petons i gràcies!

2 comentaris:

jsitjes costas ha dit...

Hola nuria!
A les 11:00 del matí desprès d'una guàrdia, que per lo que he lleguit, res comparat a les teves.
A les fotos et veig que irradies felicitat.
Aprofita-ho i impregnat de tot això per que quant tornis ens ho puguis transmetre.
Te molt valor el que fas.
T'envio una forta abraçada des del malic (llombrigo) del mon.

Anònim ha dit...

Hola Núria!
Continuem a peu de canó, llegint les vostres vivències. És com un "gran hermano" però de categoria.
En fi, espero que ens sabràs perdonar per l'idiota de la comparació.
Una abraçada ripollesa i no et cansis d'escriure!!!!
Santi, Marta, Maria i Joan