Torno a escriure de nou des de l'oficina central... amb una mica de ressaca, val a dir...
Ahir dissabte va ser un dia atepeit. Vam ingressar tres nens nous, tots tres de menys d`un mes de vida i tots tres desnutrits (cap d`ells havia recuperat el pes del neixer...), una parella de bessones i un nen. Per disminuir el risc de la infeccio de la mare al nen, cal prendre una serie de precaucions: prendre antirretrovirals durant l`embaras i el part, fer una cesaria sempre que es pugui, donar antirretrovirals al nado els primers dies de vida... i no es pot fer lactancia materna, perque tambe implica un risc de contagi. En un context com el d`aqui, el no poder alletar als fills es un problema molt important... a part de l`impacte social i el risc de rebuig que pugui comportar, hi ha problema de potabilitat de l`aigua i de la tecnica de preparar els biberons, que com mes va mes ens sembla que es un procediment d`allo mes complicat. No hi ha "cultura popular" de biberons i cadascu els prepara de la seva manera; estem descobrint cada dia infinitat de possibles formes de preparar-los!! Es un problema important perque despres passa el que passa... les dues bessonetes (dues de cop, nenes i a la india, francament ho tenen una mica fotut...) son com dos petits esquelets panxuts... quina llastima. Estan ingressades amb antibiotics i altres medicacions, pero el que mes les curara es la lleteta cada 3 hores. L`altre cas es similar, afortunadament menys espectacular...
A mitja tarda tot el personal del CS centre vam fer una petita aturada i ens vem reunir a la cantina. Ahir era l`ultim dia de feina de la Martina i vam comprar uns pastissos... va ser tota una cerimonia, amb discursos i aplaudiments i de tot! La Martina esta satisfeta de la feina, contenta, i crec que te motius per estar-ne.
A la tarda de nou autobus i cap a l`oficina central. Un dels reporters fa anys avui i els seus companys van preparar un sopar sorpresa, amb musics i tot a un restaurant d`Anantapur. Va ser una autentica festassa. Despres de menjar, el que ens pensavem que seria musica tradicional telugu va resultar en un concert dels millors "hits" de la temporada i estava tothom francament desmelenat, tant indis com expatriats... La festa va continuar fins a les mil a la cantina del campus, vam estar-nos pintant amb henna les mans i els peus, musiqueta...molt be. La pena (o no) es que els sorolls i la llum de la india no perdonen ni els diumenges, i tinc els ulls com a taronges des de les 8 del mati... He pogut esmorzar amb la Clara, la metgessa que treballa a Kaliandurg amb la que vaig anar a Hampi. Dimecres ja torna cap a casa, crec que tambe satisfeta. Ha estat una bona troballa, vam riure tant amb el ratoli!! En marxar ens ha deixat un regalet a la porta de l`habitacio...llaunes de tonyina!!!! Fantastic!!
Ara acabo de trucara a l`hospital. Les bessonetes es mengen be els biberons, no han tingut febre ni diarrees...perfecte! El Shiva tampoc ha tingut febre...per fi! El Nagendra finalment ahir a quarts de 12 de la nit va morir...finalment sense dolor i placidament adormit... Costa marxar totalment de l`hospital...
Aquesta tarda suposo que farem alguna sortideta per aqui a la vora...tranquil.lament perque no crec que la gent estigui especialment motivada per grans aventures, necessitem repos!
Doncs apa, molts petons per tots, i gracies!