Avui torno a ser a Anantapur, he hagut de venir ara a la tarda per arreglar els bitllets d`avio per tornar (per internet no me n`he sortit...), i despres de la por que vam passar el darrer dia que vem tornar de nit, hem preferit quedar-nos a dormir...
Dia de forsa feina, tenim un altre cop la sala de pediatria plena com un ou...hem ingressat a un altre nounat deshidratat...quina epidemia!! El que va ingressar ahir ha anat millorant, sembla ser que vam poder aturar el cop...
El Pavan avui ja no diu paraules "sueltes", ara ja diu frases i es comunica molt be amb el seu avi, tenen autentiques converses. De cop i volta es com si s`hagues despertat d`una llarga nit, i ara jo crec que es va adonant de la situacio....avui ha estat tot el dia molt enrabiat, cridant i plorant. L`avi ens ha explicat que el Pavan diu que vol anar a casa, vol tornar al seu poble... es deu veure a si mateix incapas de fer moltes coses que abans feia com si res, debil... Temps al temps. Ha comensat les sessions intenses de fisioterapia i a la tarda estava ben tou!.
A la tarda ens han vingut a fer un reportatge, no els reporters de la Nuria i l`Alba, sino dues noies del Canal Internacional de TVE... la veritat es que hem passat una mica de vergonya pero crec que finalment ho hem fet mes o menys be... ens feien preguntes sobre el VIH i la situacio a la India, del que fa la fundacio, ... no se sap quan s`emetra ni res, ja us ho fare saber!
I res, plego per avui que es tard i hauria de descansar una mica. Dema torna a ser dia de carrega viral, i a mes a mes be el Vicenc Ferrer i la Sister Ann a Bathallapali, es veu que inauguren una escola d`enfermeria...estaria be fer bona cara!!
Doncs aixo, que molt bona nit i gracies!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Ole el Pavan i ole mis niñas! I ole pels neonatillos que son uns "supervivientes"!!
Al pobre Pavan suposo que, igual que ha passat una bona temporada "en un son profund" ara li queda un bona temporada de mala llet i "mentalització" del què li ha passat i la feina que li queda per fer per tirar endavant... Poc a poc i bona lletra amb tot plegat!
Petons i merci.
Silvia.
¡Heu de estar guapes perque entre la tele i el jefe que arriba demà la cosa es seria!
Endavant que aneu per el bon camí i penso que podeu estar satisfetes de la feina feta.
Una abraçada
Mª Montserrat
Hola Nuria. Celebro estigueu bé.
Intento enviar-te un vers, potser per massa llarg hi han problemes.
Et dic l'últim tros, a veure si
surt cap a la India.
Allà hi estant sembrant amor
amb el seu treball i ciència...
tot deixant-hi un bri de cor.
"Namaste", us canten en eixos entorns
el Pavan,Shira,Shantana,Reddeja...
i, des del Cel, en Nagendra tira petons.
Una abraçada. Avi Joan.
Ups... em sembla que l'anterior comentari haurà provocat un "mar de llagrimes" internacional... aquí i allà!
Preciós. I ben cert!
Silvia.
Guapa!
Quina intensitat, quantes emocions!
Feu molt bona feina!
Un petó ben gros per tu i tota la tropa!!
Anna.
Nena! A "l'altre món" de la Índia tot és possible com en Pavan ens està demostrant... seguiu amb aquesta empenta!! I gràcies per descobrint-nos als "d'aquí" la intensitat de cada detall de la vida dels "d'allí"!
Sílvia R
Publica un comentari a l'entrada