Hem aterrissat de cap a l'hospital després del cap de setmana....

Ahir diumenge vam acabar el dia molt bé. Vam anar amb l'Alba i altres voluntàries a Bukaraya a veure la posta de sol. Estava tant ennovulat que la posta de sol va ser el que menys present vam tenir...Al cap damunt d'aquesta muntanya (s'hi puja per unes escales de 900 esglaons) hi ha un petit templet i un clan de monos que el protegeixen. Els reporters també van venir, i ens van estar filmant anant en ricksaw, pujant al temple... a mi em feia força vergonya perquè això de les càmares impressiona bastant, però totes ens esforçavem per fer cara de "pòker" encara que ens sentíssim una mica ridicules...el reportatge que faran sobre l'Alba i la Núria penso que serà entranyable, i si podem participar-hi d'alguna manera, val la pena. L'Alba té una gossa guia que es diu Tori, està molt més civilitzada que molts éssers humans!! S'entenen a la perfecció! És una passada veure a l'Alba fent el turista... no hi veu res però es fa tant a la idea de tot!! Demana què és el que es veu i com és i després ho recorda absolutament tot. A l'interior del temple era fosc (la llum no funcionava), tots hi vam entrar i vam intuir la figureta del Déu però sense entrar en detalls, en canvi l'Alba la va palpar tota i s'hi va estar una bona estona...segur que va ser la que se'n va fer més la idea! Mai havia conviscut amb persones invidents, i menys en llocs tant insòlits... entre això i les càmares, ja podeu comptar que no donàvem a l'abast...

Vam tornar a l'oficina central, a les 8 del vespre. Vam reposar una estoneta i cap a sopar tots junts, hi ha bon ambient. Vem allargar la sobretaula fins a les 12...i a dormir!

Avui hem aterrissat de cop a l'hospital, hem vingut d'hora amb autobús, hem deixat les motxilles a casa i apa, per feina! Ha estat un dia rècord de visites, a consultes 37 nens en total. Hem acabat esgotades! Els ingressats van marxant. La Shanthamana està amb una gastroenteritis que l'ha deixat una mica xafadeta, li hem hagut de posar un suero. El Nagendra continua tenint dolor... pobret. Hem parlat amb els pediatres de l'hospital general i hem decidit augmentar per ara la dosi de morfina, tampoc creuen que es pugui fer res més per ell. Els uròlegs no volen assumir el gran risc de sagnat que hi ha durant la cirurgia... és un pal. Penso que ens queda pendent fer una asseguda amb la familia per parlar clarament de com estan les coses.
Ara ja som a casa i estem fent el sopar. Anem d'hora expressament d'hora perquè estem totes mortes de son i tot just són quarts de nou...
Ah, els reporters tenen una pàgina web on van penjant les imatges que van fent...estareu ben distrets!
Apa, doncs a sopar i dormir!!
Bona nit, petons i gràcies.