Ara fa una estoneta he arribat de Kanekal...

A les 7 en punt ja tenia el conductor esperant-me a la porta... quina son! Durant la nit ens han estat trucant de l'hospital i he descansat tirant a poc... però vaja, cap a Kanekal falta gent. Allí un esmorzar indi només arribar, de patates amb salsa, una mena de pans d'arròs, una mena de creps... suposo que és l'equivalent a un esmorzar de mongetes i butifarra!

Han vingut molt pocs pacients i el dia ha estat tranquil, potser massa i tot perquè a estones em venia una morrinya... fins que s'han presentat un grup de trenta visitants espanyols que venien a veure l'hospital i m'ha tocat fer de relacions públiques. He dinat amb ells en una carpa que han muntat per allí fora... ha estat bé. Ells tene nens apadrinats, vénen amb viatges organitzats per la fundació, van primera fer el turista per altres zones de la índia i al final s'estan uns dies a l'oficina central i des d'allí van visitant projectes. El dia estrella és diumenge, que van a visitar als seus nens apadrinats als poblats. Jo no ho he vist mai, però es veu que és un festival!
Acabada la poca feina que he tingut, he tornat cap a Bathallapalí. El viatge és trepidant, dues hores llargues i el primer tram per la carretera més irregular del món!! He arribat ben madureta!
La Maura ja m'ha posat al dia de l'hospital, tots estan bé...
Demà serà el darrer dia que passem visita plegades!!!!
Apa, vaig a fer sopar!
Molt bona nit, i gràcies a tots!