Per fi un dia tranquil a Batallapalí...
L'hospital continua ple a vessar però els nens van bé. En teoria a la sala hi ha lloc per set nens i des de fa uns dies n'hi tenim nou. Han afegit un llit "extra" i tenim una parella de bessonets ingressats al mateix llit. Al matí, l'arribada a l'hospital és una alegria. Per a que us feu una idea, la sala de pediatria és allargada, hi ha els llits posats un al costat de l'altre (com aparcats en bateria), a un extrem hi ha els lavabos dels malalts i a l'altre la zona d'enfermeria on hi ha un escriptori, medicaments, material mèdic, una pica per rentar-se les mans...i també joguines pels nens. La paret que comunica aquest espai amb la sala de nens ingressats és bàsicament de vidre, així quan arribem al matí, deixem les bosses i ens acomodem ja veiem tot el panorama dels set o vuit llits "aparcats" plens de moviment, plens d'ullets que ens miren. Mentre ens rentem les mans a la pica, afortunadament encarada al vidre, ja comença a caure algun somriure i algun "Namasté"... és veure tots els pacients alhora treient-se la son de les orelles; per mi un moment entranyable. El fet que tots els nens estiguin junts dóna un caire familiar i de compartir problemes... sembla que aquí ningú necessiti intimitat. Sovint mentre passem visita els germans dels ingressats, o alguns pares, van seguint-nos i van passant amb nosaltres de llit en llit, fins i tot sovint ens ajuden a traduir o a explicar amb altres paraules el que nosaltres estem intentant dir. Una situació insòlita, sorprenent els primers dies, però cada cop més agradable.
No hi ha massa canvis en els ingressats... tots van bé. El Shiva i la seva eterna febre...sembla que ja va passant. No sé si perquè el meu suposat dengue ja ha acabat el seu curs o perquè fa 24h li vam començar doxiciclina...no ho sabrem pas. Sovint aquesta medicina és d'assaig-error, tot i els recursos que tenim (que francament penso que no estan gens malament) cal fer proves terapèutiques...
Consultes força plenes... però bé. No hem ingressat a ningú. Ahir vam penjar més fotos al darrer album. N'hi ha una d'un dibuix d'una mesquits, d'un deu hindu i una esglesia...és l'enganxina de la porta del nostre consultori. M'agrada perquè és força representativa, tot i que la religió hindú és la majoritària aquí, també hi ha musulmans i cristians,...i tots es deuen sentir redimits d'alguna manera en creuar aquesta porta. A mitja feina s'han presentat un grup de vint o trenta visitants. Aquesta és una situació molt habitual als projectes de la fundació, i suposo que ara que ha arribat l'època de vacances a Europa cada cop ho serà més. Des de l'Oficina central organitzen visites guiades a bastants projectes, així els visitants i/o padrins que vénen a passar uns dies es fan més el càrrec de com funciona tot plegat. Són tots espanyols, i vénen amb guies hindis que parlen un castellà molt bo. Nosaltres els ajudem a explicar una mica com és l'hospital, què hi fem, etc... . La Martina és l'experta en els grups de visitants, però com que ja no hi és, avui la Maura i jo ens hem estrenat en aquesta disciplina i mira, crec que els hem arribat al cor perquè ens miraven amb unes cares!... Nosaltres ja estem força acostumades a la duresa de l'hospital, a l'aspecte caquèctic de molts dels pacients, a l'ambient de desgràcia que es respira en alguns llits... i rebre aquest tipus de visites realment ajuda a adonar-nos de nou que estem treballant amb situacions dures i molt delicades.
Per fi avui no hem hagut d'anar a Anantapur, i amb la Maura hem fet una tarda de relax. Xerrar, llegir, algun cop de cap... crec que ens convenia, perquè ja fa uns dies que a l'hospital estem funcionant amb massa cansament. Ara ja hem sopat, d'hora, i aviat a dormir. Demà tornem a rebre visites, arriba la Rebeca (amiga i companya de residència de la Maura i meva), l'Adriana (germana de la Maura) i el Nacho (la seva parella). Arribaran al vespre o sigui que demà ens dedicarem a omplir de nou la nevera (a Anantapur....uf!). Amb la Rebeca vem estar juntes a Sierra Leona fa un any i uns mesos...serà bonic retrobar-nos aquí!
De moment, a descansar...
Molt bona nit, petons i gràcies!