Ens hem llevat a l'oficina central, la segona residència...
Ja coneixem de sobres la rutina d'agafar el bus, descarregar a la nostra caseta de Batallapalí, anar cap a la cantina a esmorzar... Hem començat el dia amb tanta empenta com hem pogut, ja que hi havia visites molt oficials i haviem d'estar disponibles. Tenim encara tota la planta plena, els petitons van bé, excepte el Shiva que encara té febres i no hi ha manera...em sap molt greu veure'l amb aquella carona, ja ha tingut una vida prou punyetera!! El Pavan avui més content, menys mal...i els petitons deshidratats ja estan menjant biberons com unes màquines!
A inaugurar l'escola finalment no ha vingut el Vicenç Ferrer i la Sister Ann, ha vingut el Moncho, el seu fill, amb gent del País Basc. Al migdia he aprofitat la pausa per anar a una oficina del banc de Batallapalí, tot ple de guirnaldes de flors i fotos de déus... com jo ja m'esperava no ha estat possible treure diners de la tarja de crèdit en un lloc tant insòlit com aquell... O sigui que després de la feina hem anat a Anantapur amb la Maura, a treure diners a un caixer i després cap a l'agència de viatges a pagar els bitllets d'avió... ja està fet! La conya m'ha costat dos viatges a Antapur, amb els seus ricksaws i estressos mentals pertinents.
Hem fet un soparet una mica especial perquè la Martina i la Natàlia, la seva amiga, ja marxen demà. Hem obert una llauna de sardines, una de boquerons i una de tonyina...luxe!! Li hem regalat una aranya de goma enorme perquè se'n recordi de totes les amiguetes que l'han sorprès durant la seva estada per aquí...i unes pintures de colors per pintar "vindis" artístics. El vindi és aquell punt que es posen entre les celles, n'hi ha de pintats amb pols, n'hi ha que son enganxines (amb pedreria inclosa...autèntiques virgueries!), i n'hi ha de pintats de colors. Ara mateix anem totes d'allò més guarnides, probablement amb els vindis més insòlits de tot el districte d'Anantapur!!
Esperem que demà sigui un dia una mica més tranquil...
Molts petons per tots, bona nit i gràcies!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Be, veiem q vas molt atrafagada x aqui, però em sembla q ja t'agrada i suposo q és una experiència molt maca.
Avui he anat a skalar amb el teu xicot, i m'ha dit q et vas trobar un noi d'Alpens (com pots veure som internacionals) quina gràcia. (em sembla q és en Valeri, pq aquell ruc no m'ho ha sapigut dir. Vinga, q t'ho passis molt b i fins aviat
LLuís i Fina
Publica un comentari a l'entrada