Diumenge de calma a Batallapalí...

Des de divendres que no he escrit, o sigui que avui tinc força coses per explicar...

Dissabte va ser un dia extrany. La Maura i tota la tropa marxàven al vespre i ja des del matí es respirava aire de comiat. El darrer passe de visita, la darrera consulta, el darrer dinar a la cantina... la Maura hi ha estat bé, aquí (com tots!) i crec que li ha costat una mica marxar. Dir adéu als nens, a les families, a les infermeres... Va estar molt sencera i molt alegre tota l'estona, com ha de ser!

Cap dels nens es va descalabrar...el Shiva per fi està sense febre, el Pavan força animadet, el Basha més còmode... A més, va ser un dia d'energia positiva a consultes, la major part dels nens que van venir estaven amb càrrega viral indetectable!!!

Després de la feina a l'hospital, vam estar remenant per casa una estona. L'Adriana, el Nacho i la Rebe havien tornat a la nit des de Hampi, després d'un trepidant viatge en tren... i estaven força cansats. Quan vam tenir-ho tot apunt, autobús i cap a Anantapur... una grata sorpresa ens esperava a l'Oficina Central...una xerrada (amb micròfon i tot!) que el Vicenç Ferrer feia pel grup de padrins que hi ha aquests dies per aquí. Va ser molt interessant, especial. M'agradaria saber transcriure aquí tot el que va dir... parlava de la seva vida, de la seva manera d'interpretar les coses, de les seves visions, de la providència... és un personatge impressionant, encara que ja envellit, amb un gran carisma i amb molt bon "karma"... defensor del bé per damunt de tot, de l'ajudar als més desafavorits, de lliutar... diu que l'exèrcit del mal està guanyant a l'exèrcit del bé, o sigui que hem de fer un exèrcit més gran i més potent... M'agrada molt perquè no és un religiós dogmàtic que predica... Tot el que han engegat i tot el que està funcionant a tot el districte d'Anantapur és francament impressionant, formen part d'aquesta terra i d'aquesta societat... Al final de la xerrada van passar un audiovisual; primer sortien imatges del Vicenç i l'Ann quan eren joves...al principi de tot això, i al final van fer un repàs tema per tema de tots els projectes de la fundació, en ensenyament, sanitat, vivenda, agricultura i ecologia, suport a la dona...feia molta emoció, em va encantar ser allí en aquell moment...realment és una sort conèixer tot això de primera mà i formar-ne part ni que sigui per poc temps i amb una feina petitona... És una gran oportunitat. La força que han tingut per tirar RDT endavant... fa impressió. Fa uns dies vaig acabar de llegir-me la biografia del Vicenç Ferrer, es titula "Vicente Ferrer, la revolución silenciosa", escrit per Alberto Oliveras, i m'ha encantat perquè impregna sense voler-ho d'aquesta determinació, esperit de lluita barrejat amb misticisme. Evidentment, llegir-lo estant aquí resulta el doble o el triple d'interessant perquè quan parlen d'Anantapur, de Kanekal immediatament et poses en situació...

Vam sopar tots plegats, per darrera vegada. A les 12 un ricksaw esperava a tota la tropa a la porta del campus... van marxar cap a l'estació d'autobus en direcció Mysore. Espero que tinguin molt bon viatge!!

Jo vaig caure en rodó a la meva habitació de cap de setmana. A partir d'aquell moment canviaria la dinàmica de l'aventura en algunes coses...

He passat un matí de molt descans, he estat amb la Blanca, una treballadora de la fundació que s'ocupa dels temes de comunicació i que ja porta força mesos aquí, el David (arquitecte) i l'Andreu (entrenador de Hockey, porta un grup de nens que estàn en una escola de Hockey de la fundació). La resta de voluntaris anaven d'excursió a Puttaparty, una ciutat que està a una hora d'Anantapur on hi ha un Ashram de veneració a Sai Baba. Es veu que hi ha un ambient de molt fanatisme, inclús de gent europea que hi van per a venerar-lo... He decidit que em convenia més un matí tranquil, ens hem quedat per allí fent de cangurs de la Tori, la gossa de l'Alba, la noia invident. Hem parlat pels descosits, hem dinat plegades i hem descansat. A quarts de 5 ja he marxat cap a Batallapalí, volia arribar-hi de clar (anant sola és molt millor...) i he estat per aquí rentant roba, endreçant una mica, he anat a córrer després de dues setmanes de "parón", he fet estiraments, dutxeta i ara acabo de sopar.... Fa una mica m'ha trucat la Blanca...sóc un desastre!! M'he endut sense voler les claus de l'habitació de l'Alba!!! Han hagut d'avisar als de seguretat per a aconseguir una còpia de la clau... que despistada que sóc!! Jo que volia ajudar...

Sembla que el dia ja s'hauria d'acabar... però no!! A les dues de la matinada arribaran la Montse i el David!!! Estic molt molt contenta, perquè ha estat bastant per sorpresa...ho vaig saber segur del tot ahir al matí! Fa uns dies que volten per la Índia i els fa molta il.lusió venir a veure la Fundació i veure com estic per aquí. La Montse és una amiga especial, vam estar plegades fa poc més d'un any a Sierra Leona, vam compartir mil moments de mil colors...i n'ha quedat una bonica amistat. Serà molt especial retrobar-nos aquí. Ara en teoria estan arribant a Bangalore...

Procuraré fer una miqueta més de feina (l'eterna base de dades...) i m'estiraré una estoneta abans de que arribin....

Doncs apa... molts molts molts petons, i gràcies!