Dilluns i Sant tornem-hi...quina mandra i quina son que teniem aquest matí quan hem marxat d'
Anantapur!! I és que ahir al vespre vam tornar a plegar una mica tard, veient documentals a l'ordinador dels reporters...
Hem agafat el bus a primera hora, ens ha tocat un "deluxe" que tenia els seients increiblement còmodes! Puntualment a les nou a l'hospital, objectiu aconseguit. Hem començat amb energies renovades, la veritat és que amb la mort del Nagendra ens hem "alliberat" mentalment, per dur que sembli, però ja feia dies que havia arribat la seva hora....
Tenim poquets nens ingressats. Dels tres nounats que hi havia dissabte, ja no n'hi ha cap! El nen i la seva familia es van escapar diumenge a les 7 del matí sense dir res, espero que tornin aviat per controlar el pes... La familia de les bessones aquest matí ens ha exigit marxar d'alta, no hem pogut retenir-les de cap manera. La veritat és que l'aspecte de les nenes era molt millor que dissabte, s'han estat prenent bé els biberons, no han tingut ni febre ni diarrees i estaven vitals i molt actives. Ara el que els falta és una mica de sort per a que les seves families preparin la lleteta correctament... D'aquí a una setmana suposo que tornaran a control. Hi ha molt misteri entorn de l'embaràs i el naixement dels nens, i costa molt obtenir informació i aclarir els perquès de les coses. M'explicaré; es veu que el naixement d'un nen és un moment de risc especialment elevat per a que els déus o alguna força maligna "ataqui" a les puèrperes i als nounats. Les mares es protegeixen amb una mena de turban fet de llana (molt adequat per la temperatura del pais, d'altra banda...) que els cubreix les orelles el primer mes de vida. A partir d'aleshores porten cotons a les orelles durant uns mesos més, perquè així impedeixen l'entrada dels esperits al cos... Als nens només neixer els pinten tres punts negres: un entre les celles, un a una galta i un a la planta del peu. Segons el sexe del nadó els punts es posen a la galta i peu drets o esquerres (ara no recordo quin és quin...). Fora del moment del naixement i del part, el risc de ser atacats pels esperits per via òtica també els preocupa... quan fan febrades i tenen tremolors, el primer que fan (tant les infermeres com les families) és tapar-los les orelles amb cotó fluix... Suposo que tot això no està tant lluny del "mal de ojo" i altres dolències... No sé, per si de cas tingueu sempre cotó fluix a l'abast, no se sap mai!
El Shiva per fi ja pràcticament no ha tingut més febre, només unes decimetes. Hem tornat a arrancar el procés de traslladar-lo a l'orfanat, per a que així que pugui marxar ja tingui una nova llar. És un nano entranyable, ara no pot fer lletres a la seva llibreta perquè porta una via al braç dret i no li va bé... (finalment després de 6-7 dies amb febres altíssimes sense cap altre focus el vem cobrir amb ceftriaxona ev i cloroquina oral...test de malària negatiu, concretament 4 cops!, serologia dengue negativa, hemograma i VSG normals... jo continuo apostant pel dengue!)...
El Pavan està eixerit, ja contesta amb el cap i menja tot per boca, potser aquesta setmana li treurem la sonda. Deu estar recuperant massa muscular perquè té la cama i el braç drets cada cop més espàstics, més "garratibats"... i és que és el que li toca tenir amb les lesions cerebrals que té, però fins ara no era massa manifest perquè no tenia musculatura. Ara ja té una carona rodoneta i les galtes toves, però encara no podem deixar de catalogar-lo com a sac d'ossos...
La consulta acceptable, se'ns ha fet llarga perquè estavem francament cansades. La sort és que amb la Maura tenim uns ritmes complementaris, quan a mi em bé el "baixón" i l'atac de son (habitualment abans de dinar) ella està viva com una centella... i havent dinat els papers s'inverteixen. Avui la Martina ja no ha anat a treballar oficialment, ja ha acabat les seves tasques a la farmàcia. Ha estat preparant coses i reposant, aquesta tarda arriba una amiga seva a visitar la fundació i després d'estar uns dies per aquí marxaran plegades de viatge.
Tot i la son, ara a la tarda encara hem tingut valor de continuar treballant amb la base de dades. És l'autèntica filosofia del "de mica en mica s'omple la pica"... ja tenim recollits pràcticament la meitat dels pacients...
Ara aviat a sopar i espero que avui, per fi, aconseguim anar a dormir d'hora.
Intentaré que el blog deixi de ser un mar de llàgrimes... no vull torturar-vos!!
Doncs això, molt bona nit, petons i gràcies a tots.