dilluns, 21 de juliol del 2008

Dilluns hiperactiu....

Tot i haver descansat amb agradables interrupcions a la nit m'he llevat plena de força...el diumenge de relax em va anar de conya! A les tres de la matinada han arribat el David i la Montse, contentíssims i encantats amb el viatge que estan fent...ens haguéssim pogut quedar parlant fins les 6 del matí, però per sort hem tingut seny i hem anat a dormir al cap d'una estona...

Al matí hem esmorzat plegats a casa (pa amb tomàquet i pernil salat!!) i els he acompanyat al poble a agafar el bus per anar a la fundació, han estat tot el dia visitant projectes, han apadrinat una nena (que demà a la tarda aniran a conèixer al seu poble!), han anat a la botiga de records de l'oficina central i han anat a veure al Vicenç Ferrer una estoneta i han pogut parlar amb ell. Un dia moooolt ben aprofitat!! Han tornat a casa a quarts de nou del vespre, son incombustibles!!

Jo mentrestant he disfrutat com una beneita a l'hospital... això de passar visita en solitari implica molta més activitat mental, i m'ha passat el dia volant. Els nens estan força bé, el Basha millora, necessita encara una mica d'oxigen, però es troba millor i ja no fa febrades (es posava fatal...). El Pavan sense massa canvis...he estat parlant amb el seu avi avui, li he explicat que el dia 29 serà el darrer dia que seré a l'hospital i m'ha contestat: doncs jo també, el dia 29 marxarem d'alta! De fet el Pavan ara necessita més fisioterapeutes que metges, i sembla ser que la fundació pot oferir assistència al poblat i desplaçar a alguna persona per a atendre al Pavan... o sigui que a organitzar-ho!! El Shiva també està molt bé, és un punyetero perquè em busca tot el dia, m'acompanya a veure als altres pacients llit per llit, està molt al cas de tot. Ara que ja no té febre reenganxarem el tema d'enviar-lo al centre d'orfes, està terriblement content perquè per fi, als 12 anys de vida, podrà anar a l'escola. He ingressat a una parella de bessonets escagarrinats i a un nounat amb problema de biberons, que no deixa de perdre pes... A més a més hi ha un altre nen ingressat, per supervisar el tractament...no hi ha manera de que li dónin correctament!! El nen té 5 anys, després d'un any amb antirretrovirals ja hem hagut de començar segona línia de tractament perquè la cosa no funciona...i als 15 dies ja li han donat totes les pastilles que li tocaven per un mes... quin desastre!! Ni fet expressament!! Crec que és una familia amb molts molts problemes, avui la mare plorava com una magdalena, diu que el pare és alcoholic, que ningú no porta diners a casa, se la veu desesperadíssima... pendent de serveis socials.

Consultes força atapeïdes, però agradables. Ha vingut a control l'Amajan, la punyetera rabiuda i panxuda amb uns pulmons gairebé de cartró. Està millorant amb el tractament, el fetge i la melsa es van fent petits, cada cop està menys desnutrida... però encara no camina sola. Hem ajustat la medicació i li hem fet mil mimos. Vé sempre amb la seva germana, la Salma, que té 12 anys i és molt responsable. M'ha regalat unes arrecades i unes pulseres d'aquestes índies (6 per cada braç) de color rosa i amb purpurina...encara tinc els braços brillants... i molt em temo que he deixat a més d'un pacient guarnit!! M'ha fet molta il.lusió. Sobretot que l'Amajan estigui bé i que vagin complint el tractament, tot i que és francament complicat (han marxat amb una bossa gran tota plena de xarops!).

Acabada la feina he tornat a casa i he hagut de fer temps davant l'ordinador completant la base de dades fins que han arribat els convidats aventurers.

Algú ja m'ha delatat...avui és el meu aniversari i en faig trenta...30!! El David i la Montse m'han fet bufar una espelma i m'han regalat una brusa de color taronja molt bonica, quina sorpresa!! Al cap de poca estona m'han trucat la Maura i la Rebe, que mirés a no sé quina motxilla....i uns pantalons verds de regal!! No m'esperava res... són bones amigues, les tres! La veritat és que fer anys ( i a més números rodons) en un lloc tant diferent és curiós, interessant. Al cap i a la fi som qui som i som com som independent de l'edat...no passa res, però sí que és un moment de reflexió, de parar un segon i mirar el camí d'on vens i el camí per on has de continuar...i sobretot un moment per compartir, perquè cada "Felicitats" i cada "Per molts anys" és l'autèntica raó de ser d'un aniversari. Estic feliç i em sento molt afalagada. Mil gràcies pels correus!

Hem sopat a la cantina i després hem fet sessió de turistes, hem estant repassant els llocs on ells han estat, al Rajastan...i ara mateix el cap em va a tota màquina intentant dissenyar un itinerari, formes de desplaçament, etc.... ja veig que aquests dies, entre l'acabar la feina aquí i pensar en el viatge que m'espera aniré al 120%!!

Ara val més que procuri descansar...demà més!

Mil petons per tots, molt bona nit i gràcies.

6 comentaris:

Sílvia. ha dit...

Felicitat a les Nútries de les Indies que en fan trenta...
Quan arribis a 33 hauras viscut més anys dels que et quedaran per treballar. Anims!
Carles.

sisters ha dit...

Hola guapa!

Veig que has tingut un bon dia d' aniversari. Som molts els que hem pensat en tu. Et queda pendent les nostres espelmes per bufar i algun regalet. T'ho guardem per quan tornis.

Petons.

Josefina

Anònim ha dit...

Jo m'apunto a les felicitacions un día desprès perque no ho sabía. Que siguin molts més i sempre amb aquest optimisme i aquestes ganes.
Una forta abraçada

Mª Montserrat

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS!!!, la dècada dels 30 és molt maca, perquè s'estableixen habitualment molts canvis que tu ja gaudeixes al 120%...
Jo ja preparant l'arribada de la Laia, tot i que per complir en teoria em falta un mes, però per si de cas...
Molts petons i m'alegro de que els teus nens vagin bé.
Zule

Anònim ha dit...

Felicidades Nuria, aunque llego un poco tarde. No me creo que hayas hecho 30, parece que tienes 29.

Besos
Luis Vérgez

Anònim ha dit...

Ostres Núria! Hi penso el dia abans i el dia després però no el dia exacte...! Però igualment... MOLTES FELICITATS!!
Quins dies més intensos!... Amb el Shiva d'ajudant ja no estàs tant sola passant visita!!
Una abraçada moolt forta,
Mai.