Dilluns especialment calurós a Bathallapalí...
El trajecte fins al CS Center (un km aproximadament) s'ha fet llarg. La calor apreta...alguns diuen que això significa que aviat començarà a ploure més... Totes tres, hem passat visita descobrint de nou els nens i sorprenent-nos de nou amb ells mentre els presentavem a la Rebeca. Hem pogut donar força altes, no hi ha hagut cap daltibaix gros... així que fantàstic. A consultoris força bé, entre les tres la veritat és que anavem per feina i s'ha fet molt amè... una exploració física, l'altre escriure i calcular dosis de medicació (és força complicat, cal calcular arrels quadrades i tot per ajustar la dosi d'antirretrovirals a la superfície corporal del nen...) i l'altre entrant dades a l'ordinador. Anàvem a preu fet, i entusiasmades. Hem ingressat a dos nens, un recentment diagnosticat amb criteris de malaltia avançada... que té un aspecte força deteriorat: extremadament panxut, molt baixet per tenir 8 anys, amb totes les dents corcades, amb una auscultació de cafetera...uns pulmons que porten anys patint l'agressió de la infecció... ens donarà feina, però hi ha molt a fer: estudiar-lo bé, començar tractament, educar-lo a ell i a la familia per a que no perdin el fil i no abandonin el seguiment (és molt arriscat, perquè aleshores el virus pot fer-se resistent...). Té pinta de malaltó però no para de somriure i és molt carinyós: si li fas una carícia a la cara te la torna... entranyable! Hem acabat la consulta a la tarda i ens hem quedat allí a l'escriptori clavades xarrant d'altres temes...s'hi estava bé.
A la tarda teniem planificat anar a fer una mica d'esport (alguns dies hem anat a córrer pel recinte de l'hospital), però quan ens hem adonat que estant assegudes a casa tranquil.lament ens regalimava la suor per l'esquena ens ha semblat que això d'anar a córrer ens faria més mal que bé, i hem continuat xerrant.
L'Adriana i el Nacho han estat visitant projectes de la fundació, i han tornat a la tarda. Ara hem sopat (tenim una nova remesa d'embutits, formatge i pernil d'importació que no donem a l'abast!)...encara suant. Ara vindràn torns per utilitzar internet, per això val més que no m'allargui massa...
Molt bona nit, i gràcies.
1 comentari:
Hola Nurieta!!!!!!!!
Mare meva passa el temps volant quan es visita aquesta pàgina. El meu fotolog li fa passigolles al teu blog! :) Tant que deies que no sabies si te n'ensortiries i mira!
M'agrada saber que tot va bé, que estàs integrada i vius aquesta nova experiència al màxim. Suposo que no em podria imaginar mai el què se sent quan ets allà i realment pots ajudar a qui més ho necessiten; això s'ha de viure per poder parlar-ne.
Pràcticament ja puc dir fins demà a l'espera de noves noticies!
Molts petons i bona nit!
Gemma.
Publica un comentari a l'entrada