Dijous de sarau a l'hospital, com tots els dies que hi ha càrrega viral...
L'arribada és sempre apoteòsica...tota la sala d'espera de consultes plena a vessar de gent, la major part nens!! Quin ambient i quina feinada!! Mica en mica tot es va fent, i el dia passa i no n'hi havia per tant...però la primera impressió a l'arribar a l'hospital diguem que engega el cos i la ment!
Al matí la Montse i el David ja han marxat, però a primera hora han vingut a fer una visiteta a l'hospital. Avui mateix ja marxen cap a casa, no sé si és bo o és dolent que la darrera cosa de la Índia que han visitat és un hospital de VIH amb nens malaltons i adults caquèctics... ara deuen ser a l'avió. M'han fet molta companyia aquests dies, crec que ells també s'ho han passat bé.
He hagut de passar visita molt ràpid perquè a consultes hi havia molt "show". El Shiva torna a estar enfebrat fins al capdamunt...feia 5 dies que estava fantàstic, però al retirar-li el tractament endovenós per la pneumonia s'ha escaxarrat una altra vegada... Em fa molta llàstima quan es troba malament. És orfe, fins ara vivia en un hotel on treballava rentant plats. No té mai acompanyant i pobre, quan li puja la febre o quan està tou està allí al llit sol.. és molt espavilat i molt valent, mai no plora i mai es desespera...pobre, no ho ha tingut ni ho té gens fàcil. Amb ell m'adono que he creuat la barrera de la medicina i hi ha dies que ja no sé si li faig de "mama/germana/amiga" o de doctora... suposo que és inevitable, després de veure'l tants dies cuidant-se a si mateix, tot sol...
La resta bé, el Pavan si no hi ha res de nou marxarà d'alta dissabte. Serà un gran esdeveniment! No camina sol, parla molt lent i té moltes dificultats, però continua avançant. Vindràn cada dues setmanes a control. Els seus avis són grans però estan molt en forma, espero que continuin així de sans per poder continuar ajudant al Pavan.
El nadó que estava tant malament continua millorant poc a poc, uf! I avui hem tingut un altre ingrés d'un nen d'un mes amb una deshidratació per una diarrea...tant petits són delicats, però vaja, aquest ha arribat en condicions molt millors que l'anterior!
A la tarda m'he hagut de dedicar a temes més burocràtics, la base de dades, paperassa... Procuraré cada dia fer una petita reunió amb els altres metges, d'adults, que quan jo marxi hauran de tenir cura dels petitons. Avui hem estat repassant el calendari de vacunacions (a part del calendari de vacunes obligatòries de la Índia, al CS Center estem posant la Hib i la Pneumo 23 valent als nens infectats/exposats!).
He plegat prou puntual, he continuat a l'ordinador, he anat a córrer (sinó a hores d'ara el cervell ja m'hauria explotat!) i després més ordinador, sopar i més ordinador... sort que escriure el blog em relaxa!!!
Els dies que en algun moment de la meva estada aquí han passat més a "compta gotes" ara cauen un rera l'altre a una velocitat impressionant. Suposo que és bon senyal. Aquests són dies de molta activitat mental, tant científica com emocional...
És el moment de qüestionar-se tantes coses! Evidentment la primera pregunta és si els objectius s'han assolit; la segona és què s'hauria pogut fer millor; la tercera si ho he aprofitat prou... crec que el balanç és favorable, però per estar-ne segura necessito pensar-hi amb més calma i mirar-m'ho tot des d'un tros lluny. Altres milions de preguntes sense resposta són què passarà amb els nens, com els anirà la vida? Quin és el futur del projecte de VIH? Com podem millorar-lo? M'encantaria continuar-hi vinculada d'alguna manera, serà molt difícil poder tornar a la Índia, però seria feliç de poder saber com van les coses per aquí. El projecte és molt sòlid i al capdavant hi ha gent molt, molt emprenedora i amb molta experiència...segur que continuarà creixent!
A més a més, ara que queden pocs dies sembla que les ganes de retrobar-me amb el Ricard, amb els meus, augmenten de forma exponencial... però tot arribarà!
Moltes coses juntes...
Potser que vagi a descansar una mica, demà he d'estar ben desperta!!!!!
Molt bona nit, mil petons per tots, i gràcies.