De nou diumenge al vespre, perdoneu-me però ahir vaig fer festa...
Dissabte, com cada dissabte, va ser dia de força feina a l'hospital. Suposo que hi ha alguns nens que no tenen escola i els és més fàcil venir...uns 20 en total a consultes! El passe de visita va ser força lent, va haver-hi quatre altes i això sempre implica una mica més de feina... i més si una de les altes era la del Pavan!! Pobrissó, es veu que la nit anterior no va poder dormir de les ganes que tenia de marxar, es veu que li anava dient al seu avi: anem? anem?... seguríssim que a casa seva estarà molt més tranquil i més estimulat, segur que continuarà avançant. Va ser un comiat entranyable, però molt desitjat! La resta de la tropa prou bé, inclús el Shiva...encara amb una mica de febre però molt millor.
Acabada la feina vam fer una altra xerradeta amb els metges sobre els tractaments de segona línia, com es preescriuen les càpsules especials (la Martina va engegar la producció de càpsules fetes a mida, amb dosis pediatriques, per alguns medicaments antirretrovirals!)...vem plegar tots quatre força tard, però crec que va anar bé.
Fins a quarts de vuit del vespre no vaig marxar de Batallapalí direcció oficina central, i és que vaig haver d'anar a l'Hospital General... havia nascut un nen fill de mare infectada diagnosticada al moment de neixer i vaig haver-li d'anar posar xarops d'antirretrovirals... "alea iacta est" (no sé si s'escriu així). Només arribar a Anantapur vaig anar de dret a l'oficina del Vicenç, i és que aquest ja és el darrer cap de setmana que passo per aquí, i volia anar-me a acomiadar. El vaig trobar tranquil al seu despatx, vam estar xarrant una estoneta...quin personatge!! Em va encantar poder-li dir que em semblava impressionant tot el que han fet aquí a Anantapur i que em sento molt afortunada d'haver-ho vist d'aprop i haver participat en algun dels incontables projectes que tenen. Em va dir que el que havia de fer era tornar un altre dia...qui sap! Vaig sortir molt contenta, gairebé emocionada...
Vaig anar a trobar la Blanca (m'he quedat a dormir a la seva habitació) i al cap de res vam sortir cap a la ciutat... vam anar a sopar fora, al Sidharta, que estava molt tranquil en comparació a l'altra vegada que hi havia anat. Vaig perdre el moneder al ricksaw, quina ràbia, l'acabava d'omplir de rúpies!! Espero que el que l'hagi trobat en faci un bon ús... Al tornar a l'oficina vam estar amb tots els voluntaris, ara n'hi ha uns 10 o 15 fent jocs estil "Cal Tico"... la veritat és que vam riure molt!!
Al matí ens hem llevat força tard, amb tota la calma hem anat a esmorzar i després amb quatre voluntàries més hem anat a Anantapur a llogar bicicletes per anar a fer una volta. Ha sigut un matí diferent, la veritat és que al principi m'ha fet molta impressió pedalar entre un caos de trànsit i gent per tot arreu (per sort diumenge hi ha menys sarau que entre setmana!), però mica en mica ens hem anat allunyant del centre, hem passat de llarg Bukkaraya i després, ja als afores, ens hem ficat per camins entre camps d'arròs...quin verd tant intens!! Hem parat a un encreuament i una nena de 12 anys ens ha vingut a convidar a casa seva, i dit i fet, als pocs minuts ja coneixiem a tota la seva familia i preniem un te davant de casa seva. Ens hem fet fotos, les altres quatre han dit que hi tornaran un dia i els hi regalaran una còpia de les fotos (jo ja no hi seré....). De tornada ens hem mullat una miqueta, quatre gotes molt agradables!! Hem dinat tard a la cantina, descanset i a les 6 ja he començat a tornar a Batallapalí. Just a la porta del campus de l'oficina central hi havia el Vicenç i l'Ann i tota una comitiva que esperaven a un grup de 26 dentistes que arriben avui a la fundació. El Vicenç ja m'ha reconegut des d'un tros lluny, i em feia broma. He pogut coneixer a l'Ann, hem parlat un momentet...sabia qui era jo, que he estat treballant al CS Center... que li agradaria parlar amb mi amb una miqueta més d'estona per saber com ha anat. Hem quedat per dimarts a la tarda, i em fa una il.lusió tremenda. Ella és la que porta tots els temes sanitaris de RDT, m'encantarà el dia abans de marxar poder-li explicar la meva impressió. Això m'afalaga molt. Té els ulls molt clars i una mirada que atravessa...se m'ha posat la pell de gallina mentre parlava amb ella!!
Arribant a Batallapalí m'he agafat amb empenta a la base de dades, ja queda poquet. He sopat i ara ja començo a flaquejar...
Estic satisfeta del cap de setmana. Ara queden dos dies de bogeria, de força feina, trasbals emocional i sentiments contradictoris... això forma part del joc!!!
Molt bona nit, petons i gràcies!