dimecres, 16 de juliol del 2008

Avui m'he esperat al darrer torn d'internet per a escriure i la veritat és que estic pesant figues davant de l'ordinador...
Dia atrafegat, de feineta a l'hospital però ben organitzada. Com que teniem planejat "escapar-nos" a la tarda, al matí ens hem posat les piles i tot ha anat molt alhora. No hi ha grans novetats amb els ingressats, i a consultes ha vingut molt poca gent. La nit passada va tornar a ploure tota la nit i es veu que hi ha hagut problemes de transport...
A la tarda ens hem posat en el rol de visitants a la Fundació Vicenç Ferrer i hem anat a visitar alguns projectes d'ecologia. M'ha encantat. A més a més hi hem anat amb el responsable d'ecologia, que ens ho ha explicat de forma molt clara i amb molt entusiasme. Hem visitat un embassament, una granja de porcs, una planta de biogàs, una plantació de mangos i una planta d'adob agrícola amb cucs de terra... Molt interessant, els projectes són molt enginyosos i molt adecuats a l'entorn... i el millor de tot és que abarquen a moltíssima població. La veritat és que RDT-FVF (Rural Development Trust - Fundació Vicenç Ferrer) és una tremendíssima organització totalment integrada en el seu medi... abarca a una població de més de dos milions de persones!! Espero alguna estona tenir més temps i més energia que ara per a explicar tot això amb més detall...és francament interessant.
Després de la visita hem passat per l'oficina central a buscar uns bitllets de tren (la Rebeca, l'Adriana i el Nacho marxen aquesta nit a Hampi)... ara hem sopat (la Maura ha fet una deliciosa truita de xampinyons) i després de la sobretaula, internet i a dormir.
Molt bona nit, molts petons i gràcies.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Núria, soc la Zule. El primer de tot molts ànims per poder afrontar els moments dolorosos, i també per poder gaudir del somriure de la resta de nens i de les famílies tant agraïdes per la vostra feina!!.
Jo puc explicar un petit moment però molt entranyable que he viscut avui amb la Edith, doncs per primer cop ella veia la pel·lícula de "La bella y la Bestia" i en el moment que moria la bèstia, la Edith pobreta estava plorant a llàgrima "tendida", i a mi també se m'escapava la llàgrima e intentava consolar-la dient-li que moria la bèstia però renaixia l'home, però tenia un sentiment....
M'agraden molt les fotos, sempre em quedo amb ganes de veure més... Hem fa gràcia pensar les avies d'aquí que per agafar a un nadó sembla que sigui de porcellana i aquelles avies fent-lis aquests mega massatges... Jejejeje!!!.
Jo ja de 35 setmanes i de moment tot bé.
Molts petonets i que molts dels que et llegim ens doneu molta enveja i crec que ho viviu i ho aprofiteu al 120%!!.
Zule.

Anònim ha dit...

Guapa!! Una abraçada des de Manresa! Aquí comencen a caure quatre gotes refrescants!
Un petonàs i ànims!

Anna.