Avui l'ampolla està mig plena...

Per sort després del terriblement esgotador dia d'ahir les coses han anat tornant a lloc. Durant la passada nit ni una sola trucada, he dormit d'una tirada...bé, en dues tirades; a mitja nit m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai: se m'ha ficat un bitxo a l'orella, com una mena de mosca, ha sigut francament dur...sort que finalment ha decidit sortir!! Quina angúnia!!!

Els nens de l'hospital estan força millor. El petitó dehidratat i desnutrit i sèptic encara lluita, està molt millor que ahir!!!! No m'han avisat perquè ha estat molt estable tota la nit, al matí ja tenia un altre color, molt millor aspecte... de totes maneres encara no està rosat del tot, encara no es pot cantar victòria però vaja...he dit que avui veig l'ampolla mig plena! La sala de pediatria continua estant súperpoblada, avui una alta només i dos ingressos...anem engrandint la familia! Ha ingressat un nen diagnosticat avui, estadi 4, estancadíssim...una perla. No està inestable però necessita tractament antirretroviral quan abans millor; i l'altre ingrés un nen amb un adenoflemó impressionant. Hi ha ingressats una parelleta de bessons de 5 mesos, nen i nena, ambdós infectats...amb una gastroenteritis que els ha deixat fets una coca...

A consultes ha vingut molt poca gent, com que aquests dies va plovent a les nits, i tothom es guanya la vida amb l'agricultura, és època d'intens treball al camp...i no vénen. En total potser 7 pacients! He aprofitat per avançar feina de l'ordinador...

Sovint a la consulta o quan passo visita em vénen atacs d'emoció, m'estovo. Penso en la terrible "putada" que és tenir una malaltia com el VIH en un entorn com aquest, amb tant estigma, amb tanta dificultat econòmica... o plantes els sembrats i et guanyes el menjar o vas al metge, tot no pot ser! Els nens, ni ningú, no en tenen la culpa de que aquest virus sigui tant refotudament complicat i tant impossible d'eliminar. Els veig allí, descordant-se les agulles imperdibles del vestit, treient-se la camisa i fent-me cas resignats quan els hi dic que respirin fons, somrient mentre els hi busco ganglis inflamats a la zona de les aixelles... després surts a la sala d'espera i veus adults-esquelet a vegades asseguts a la cadira de rodes amb ofec... és dur tot plegat, i quan et treus la bena científica i aterrisses més a la vida d'aquestes persones... t'apropes més a elles i potser guanyes força per ajudar-les amb més alegria i més energia; alhora carregues una miqueta més les espatlles i a la tarda tornant a casa cada cop has de caminar més poc a poc perquè hi ha alguna cosa que et pesa...

He plegat força puntual. El David i la Montse han anat al Family Plannig a primera hora i després a visitar projectes d'ecologia. Han arribat just quan jo acabava la feina... hem estat berenant síndria frequeta de la nevera (boníssima!) i fent-la petar. Ara ja estan arreglant la bossa perquè demà al matí ja marxen cap a Delhi i al vespre cap a Barcelona. Crec que els ha agradat molt la fundació, han aprofitat molt els dies. Jo he estat encantadíssima amb la seva companyia... demà ja em tornen a tocar exercicis espirituals de meditació.... però vaja, tinc tanta feina a l'ordinador que cap problema, em passaran els dies molt ràpids!

Ara anirem a sopar una miqueta a la cantina. Sort que avui ha sigut un dia més relaxat...aquest matí tenia molt colapse mental després del dia d'ahir...això és "full immersion" a la vida hospitalària, cal allunyar-se'n una mica algunes estones!!

Doncs vinga, molta sort, molts petons i gràcies!