Afortunadament ahir tanta calor va acabar portant a una abundant pluja que ha durat tota la nit...quin gust!! Avui el dia ha estat més fresquet... i més ple de mosquits! Ja som addictes al repelent d'insectes...
Molta feina avui a l'hospital, hem tingut tres ingressos i ja tornem a estar fins al capdamunt.
Ha vingut a consultes aquell prematuret que va fer tantes voltes les seves primeres 24h de vida i que ens vam trobar plantificat a la nostra sala de pediatria... Ha estat ingressat a l'Hospital General fins fa uns dies, la familia va demanar l'alta voluntària i va marxar de l'hospital... encara està prenent antirretrovirals per intentar evitar que es contagii del VIH de la mare... i pesa només 1.600 gr! Sort que el clima d'aquesta regió és similar al d'una incubadora! Dels tres ingressos; un és per ensenyar a preparar biberons (!!), un per començar segona línia de tractament en un petitó que té un virus resistent i el tercer i últim... un altre personatge! Té 13 anys, diagnosticat fa 3 mesos, amb uns pulmons destruits per la infecció, a més a més amb tuberculosi a mig tractar (té risc de tenir una tuberculosi resistent a medicaments)... s'ha començat tractament antirretroviral en un hospital d'Hyderabad (capital de l'estat d'Andra Pradesh), amb només dos medicaments... o sigui que a més a més el seu virus pot haver-se fet resistent. La familia diu que fa tres anys... TRES! que té febre, tos i dificultat respiratòria... El fet de venir de la capital, encara que el tractament s'hagi començat de forma incorrecte, ha comportat que arribi a la visita amb un TAC toràcic on hem pogut observar unes precioses bronquiectàsies per una LIP crònica... (perdó, que ja m'embalo amb la qüestió mèdica!... és un cas molt florit, encara que força desgraciat...científicament interessant i difícil de veure en el nostre medi habitual!). El trio de pediatres hem anat per feina... fem un bon equip! Què faré jo la setmana que bé tota sola??
El Shiva i ell ja s'han començat a fer amics. El Shiva sembla que ja es troba millor, està molt més actiu, ja torna a fer lletres a la seva pissarra com un desesperat, ens busca per fer broma... però avui li hem diagnosticat una pneumonia lobar impressionant. Jo continuo pensant que ha tingut un dengue...i que quan començava a millorar ha desenvolupat la pneumonia... Almenys ara es mou més i no està tant xafat al llit. Sigui com sigui, antirretrovirals ben aviat!
Crec que avui es nota que estic mèdicament hiperactivada, només em surten qüestions científiques per explicar... La quantitat de nens infectats, amb disponibilitat de tractament, amb una bona educació i possibilitat de fer un seguiment dels nens... això és molt difícil de trobar!! A casa nostra: tots els medis que vulguem, però pocs pacients i diagnosticats de forma molt precoç i força ben controlats (en general..). Al sud d'Àfrica: moltíssims més pacients que aquí, però amb poc accés a tractament, amb molta més dificultat per a l'educació sanitària i per al seguiment... Crec que hem anat a espetegar al millor lloc per aprendre i entendre (ni que sigui una miqueta) aquest coi de virus!!!
Hem plegat tardet de l'hospital, hem fet un berenar de síndria fresca de la nevera (boníssima!) i una mica de sobretaula. L'Adriana i el Nacho han anat a visitar al nen que l'Adriana té apadrinat, i han tornat molt contents. Ens han vingut a veure a l'hospital quan han arribat, als pobres no els hem pogut fer massa cas perquè ha sigut just quan ha arribat el nen estrella del dia...
Ara mentre escric el blog els altres fan el sopar...vaig a veure si puc rellevar a algú.
Vinga... molts petons per tots, però molts!! I gràcies!