Un altre divedres d'aquests amb poca connotació de cap de setmana...
Ha estat un dia de força feina. Al matí ha vingut més de 20 pacients a consultes externes, ha estat interessant però esgotador. Ha vingut l'Amajan a control, la nena desnutrida amb els pulmons, el cor, la melsa i el fetge afectats pel virus que té tant mal humor... l'estada a casa seva se li ha posat estupendament bé, ha continuat guanyant pes, no respira pitjor (l'auscultació continua sent impressionant...), i sembla que ja comença a caminar una mica, amb ajuda, que ja era hora! (té quatre anys...). D'aquí a quinze dies tornarà a venir, esperem que continui aquesta tendència...
Els ingressats prou bé... excepte el Nagendra, aquest nen de l'aplàsia medular que té tant dolor. Avui ens hi hem hagut de trencar les banyes i fer alguna excursioneta a l'hospital general, però finalment li hem pogut començar a donar morfina amb una bomba d'infusió contínua, tota una virgueria en el CS Center! Esperem que funcioni i que finalment pugui relaxar-se una mica. Encara té febre, però menys que ahir, sembla que els nous antibiòtics estan funcionant. Està molt delicat, li sagnen les genives però de tant en tant encara ens obsequia amb algun somriure.
El Shiva éstà molt bé, està pendent que el vinguin a buscar els de l'orfanat i només ens persegueix tot el dia per a que l'ajudem a fer lletres a la seva llibreta o per a que li fem recitar l'abecedari...Ahir vaig acabar-me de llegir el llibre "El nen amb pijama de ratlles", mentre el llegia m'imaginava al Shiva amb la seva bata de ratlles de l'hospital, prim i debilitat, però amb ganes de comunicar-se...
La Martina ha estat la única que avui ha trobat una estoneta per a fer-li gimnàstica al Pavan, la Maura i jo no hem donat a l'abast. A veure si demà comencem a agafar la rutina, li anirà bé.
La darrera sorpresa del dia ha estat quan de sobte ens vé una counseller (les persones que parlen amb els pacients per explicar-los sobre la malaltia, per a educar-los en la prevenció i el tractament, etc... que per cert penso que fan una feina molt ben feta i imprescindible), dient que ha arribat un nounat que ha d'ingressar. El petitó en qüestió era un prematur (calculo de 32-33 setmanes), de 2 dies de vida i 1.500 g de pes. La mare està infectada i ha nascut per cesària, després d'estar tres dies amb la bossa trencada. No sé si pel risc d'infecció o per què, els de l'hospital general l'han enviat a un hospital a Anantapur i des d'allí l'han tornat perquè no el podien atendre... Els que sigueu pediatres entendreu la terrible impressió que fa un nen de tant baix pes, i a més amb dificultat respiratoria i un coloret regular al mig de la unitat de pediatria de nens amb VIH... Hem aconseguit reubicar-lo a l'hospital general, amb una bressol tèrmic, està amb antibiòtics i tota la pesca, a veure què tal... Petitó i prematur, però ja ha arribat a fer unes quantes voltes...
En fi, ara som a casa i estem preparant el sopar perquè avui tenim convidades: vénen la Blanca i la Mónica, dues voluntàries que treballen a la oficina central. Estan a punt d'arribar, fem amanida de pepino, pastanagues, tomàquet, arròs i tonyina i pa (de motlle) amb tomàquet i pernil salat d'importació (que va portar fa unes setmanes la mare de la Martina)... sopar de luxe!!!!!
Apa, vaig a donar un cop de mà. Molts petons i gràcies a tots!

ALGUNES FOTOS DE HAMPI
BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare