dimarts, 24 de juny del 2008

És el segon cop que escric avui, i és que després del cap de setmana he de tornar als horaris habituals...
Avui ha estat un dia força tranquil... els nens continuen evolucionant força bé, tenim dos ingressos nous però són nens que estan estables, cap incidència gran. A les consultes he tingut tres pacients diagnosticats avui per primera vegada d'infecció per VIH, això fa rumiar una mica, la veritat. De cop entren a la consulta un nenet de menys de dos anys, que encara no ha caminat mai i que creix molt lentament, en braços d'una noia extremadament prima i un noi amb els ulls molt vius, semblava el més fort. Tots tres infectats, i diagnosticats fa uns dies. El petitó probablement necessitarà tractament i li hem de fer proves, pel que el voliem ingressar... però han dit que avui no podien, que són pagesos i que tenen feina al camp, és època de sembrar perquè aviat vindrà la pluja. Tenen força per fer anar els bous pel camp, per sembrar i per fer tota la dura feina del camp? La mare no feia gaire bona ganya, espero que tinguin diners per pagar-se el tractament i recuperar-se una mica (els adults han de pagar una part de la medicació, i sovint el preu resulta prohibitiu, pels nens és totalment gratuita). Què passarà si per problema de diners no arriben a tenir tractament i es van apagant? Què passarà amb aquesta petitona? Aquest és un dels grans problemes del VIH en els paisos en desenvolupament... la població activa mor, augmenta exponencialment el nombre d'orfes i secundàriament els riscos de marginació i dificultats socio-econòmiques... tant de bo aquesta collita sigui bona.
Acabada la feina a l'hospital hem estat ajudant al Shiva, el nen orfe a escriure lletres i nombres. Els que siguin mestres...és impressionant les ganes d'aprendre i els ulls que obre aquest nen quan vol recordar les formes sobre el paper, les infermeres (i també nosaltres) li apunten números en una llibreta i ell els va fent i copiant i repetint, ja porta 3 o 4 pàgines totalment atapeïdes en només 2 dies! El Suresh, el director del CS center ens ha informat que probablement hi haurà un centre d'orfes on el Shiva podrà anar, on li proporcionaran roba, menjar i una escola!! Tant de bò!!
A la tarda amb la Maura hem estat fent feina per aquí i relax. La Martina ha anat a passar el dia a Kaliandurg i ha tornat contenta, però força cansada. Hem fet un bon sopar i ens hem begut una cervesa entre tres, per celebrar Sant Joan també nosaltres, què carai!!!
I res, ara cap a dormir...
Espero poder penjar fotos del cap de setmana. Vaig a trencar-m'hi les banyes una estoneta!
Bona nit, petons i moltes gràcies a tots!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que genial leerte, nuria
hacía tiempo que no me pasaba por tu blog y la foto del TAC me ha parecido un gran detalle al lector!

que siga todo tan requetebien para tus pacientes!

besitos desde madrid
(mar)

M. Carme Rovira ha dit...

Hola Núria:

Ahir en la reunió familiar de Sant Joan ens vam recordar de tu. L'avi estava content amb la teva trucada. Deu n'hi dó! el viatge i la feina que està fent.

Un petó

M. Carme