Uff!!!
Em pensava que avui ja no podia escriure res... la veritat és que l'ordinador m'ha estat fent força el ruc...i em costava entrar al blog. Per fi ja hi sóc. Volia penjar unes fotos i el programa que ho fa se'm penjava contínuament, després ho tornaré a provar. Si no me'n surto hauré de demanar socors al suport tècnic (Josep Rovira, com sempre), perquè si no no podré fer una birgueria que teniem preparada.
Apa, doncs el que toca...explicar com ha anat avui... El millor moment del dia ha estat quan hem aconseguit que el Pavan ens digués adéu amb la mà quan marxavem de l'hospital, cada dia està més despert i fa més coses, ... però encara no hem rebut la cadira. Els altres continuen prou bé. Tenim una altra petitona, l'Amajan, que ara té tres anyets i és un secanallet, amb una panxa distesíssima com un globus. Pel mateix virus se li ha fet el fetge i la melsa molt grans i a més s'ha desnutrit i té un problema respiratori...un compendi, pobrissona!. Li pesa tant la panxa i té tants pocs músculs que tot i que té tres anys, no pot caminar. Avui mentre estavem al pati de l'hospital fent coses i ella estava distreta, la Martina i el pare de la nena l'han agafat un per banda i l'han fet caminar ben bé 2-3 metres de distància!! Ella coordina bé els moviments i pot fer-ho, tot és qüestió de força. Està tant dèbil que després del gran esforç rebufava força. La Martina gairebé plora de l'alegria, perquè ha estat moltes estones fent-li gimnàstica i treballant amb ella. Farmacèutica però ja veieu que fa una mica de tot!!
I què feiem al pati? Doncs precisament la Salma, la germana de l'Amajan, que té 10 anys, ens ha fet tatuatges de Henna a la mà. A Bathallapalí mateix ha comprat unes paperines plenes de la pasta de henna i ens ha anat dibuixant sanefes i floretes a una mà, per davant i per darrera. A la Maura i a la Martina també els hi ha ben tenyit les ungles!! Els hi durarà temps! Jo per sort encara tinc les ungles del color habitual... Aquesta pasta es posa i s'ha de deixar eixugar durant 30 minuts i després remullar-ho una mica i tornar-ho a deixar eixugar durant 1 o 2 hores més. Es veu que si es fa aquesta remullada amb aigua amb sucre, el tiny queda de color més marró fosc. A nosaltres ens ha quedat força ataronjat, finalment. Resulta força extrany, jo cada com que em miro la mà esquerre m'espanto perquè és com si estigués bruta o plena de fils, però no...és la henna... La Salma estava tant cofoia mentre ens ho posava!!! Ens deia: Madam aquí, Madam allà... li ha encantat ser la reina de la henna!. Són una familia musulmana, res excepcional a la índia. Són vàries germanes, l'Amajan la més petita i la única infectada, i un germà. La Salma no va a l'escola perquè aquí els musulmans consideren que per les nenes no és necessari, i es dedica a fer-li de mare a l'Amajan. S'ocupa dels medicaments, de la roba, de calmar-la, ens explica ella com ha passat la nit, si té més tos, si té diarrea... i només té 10 anys. Al principi de l'ingrés pràcticament no parlava anglès, i és espectacular veure com dia rera dia va ampliant el seu vocabulari, a part que té una capacitat de comunicació no verbal impressionant. Ens ha encantat passar amb ella la tarda, segur que demà quan ens vegi arribar amb la seva emprempta a les nostres mans n'estarà orgullosíssima.
Cada dia començo a escriure el blog i penso que no sé si tindré prou coses interessants per explicar...i ja veieu que arrenco i m'empatollo de mala manera!! I és que vaig repassant i m'adono de que el dia ha tingut mil moments. Potser no cal ser aquí per a que això passi. Potser el dia a dia de casa també té aquest punt de sorpresa i no ens aturem per adonar-nos-en...
Vaig a reintentar penjar les fotos.
Molt bona nit, petons, i gràcies a tots!