Tercer dia, sembla una setmana!
Aquí tot és tant diferent que a més de kilòmetres sembla que hi hagi distància temporal...
Ja cada com més acostumada, però continuen sorprenent-me mil coses cada dia. Avui he descobert que no hi ha cap nen que porti bolquers. Sota la robeta no hi ha cap mena de protecció ni d'impermeable, i tot surt tal qual cap a la camilla, els braços de la mare, la bata del pediatre o el que es trobi pel camí. Les mares reaccionen amb una velocitat impressionant i amb una tovallola, o a vegades amb un dels extrems dels seus elegantíssims saris, eixugen la pixarada amb tota la naturalitat del món. I cap problema!!
Avui ha vingut poca gent a la consulta perquè es veu que hi havia una vaga de transports per protestar contra l'augment de preus dels carburants. Ja veieu que tampoc estic tant lluny de casa com em pensava... hem tingut una cinquena part de la feina d'ahir!. Probablement demà tindrem efecte rebot...qui sap.
Hem dinat a la taula dels mimats amb dos cirurgians de València que han arribat la passada matinada i despres de dormir una estoneta de res ja han operat a 7 pacients! Els esperen amb candeletes per a solucionar cassos complicats, s'estàn aquí uns 10 dies i operen a tort i a dret. Un d'ells porta anys venint, coneix com ha estat el creixement i l'evolució del projecte i n'és un autèntic entusiasta.
Ara hem estat buscant receptes per fer preparats hipernutritius pels nens desnutrits, demà farem si tot va bé la primera cata, a veure què tal. El Pavan, com que menja per sonda nasogàstrica i no nota els gustos no crec que ens posi massa problemes, però l'altra nena que està més desnutrida, l'Amajan, és marranota i tossuda com ella sola, i ens dirà que ens ho fiquem a on ens hi càpiga, la punyetera.
Avui s'ha girat molt vent i hi ha força núvols. Probablement no arribarem als litres que han caigut darrerament al Berguedà (tots us queixeu del mateix!! jaja!!), però fa tota la pinta de que farà un ruixadet. Anirà bé...
Vaig a donar un cop de mà a la Maura que està fent el sopar. Fem autèntiques filigranes però tot i que tenim pocs ingredients acabem fent uns àpats de conya!!
Gràcies per venir. Molts petons!
5 comentaris:
Núriaaaaaaaaaa! Veig que l'inci de l'experiència a l'Índia està anant molt bé, no? Ja veuràs que aquests 3 mesos et passaran volant! O sigui que aprofita al màxim!!
Una abraçada ben forta!
Per cert, aquí avui també hi havia una vaga de transportistes pel preu dels carburants! En el fons, no som tan diferents, no?
Hola!
Provo per primera vegada el blog.
Núria t'estàs enamorant de nou!!! Primer van ser els morenassos de Sierra Leone. Ara són aquests desnutrits que dius. Del Pavan, però sobretot de la mes marranota i tossuda que dius que es diu Amajan. No se n'adonara que ja li hauràs colat els preparats. N'estic segura.
Veig que us heu ajuntat molt bona gent.
Endavant i petons.
Josefina
Hola Núria: Sóc la tieta M. Carme i amb l'avi, que ha vingut a dinar, estem llegint tots el què has escrit fins avui. Es veu que l'avi no podia entrar en el teu bloc perquè tenia l'adreça malament.
Les teves explicacions són tan explícites i realistes que sembla que estiguem a la Índia amb tu.
Faràs una bona feina.
Mots records de tots .
Un petó
Nuria, soc l'avi Joan. Al fí aixó
s'ha posat en marxa.Celebro la bona
impresió i rebuda a aquest móns de
Déu.T'admiro i també t'envejo.
Suposo que d'ara endavant aixó fun-
cionarà. Primer que arribi aquest.
Una abraçada, Joan.
Nuria: Soc l'avi Joan, Miro si
m'en surto de contestar. Confio que sí. És el segon cop que ho provo. Hen comprovat adreçes amb la Mª Carme
i veure`m com va.
Celebro la bona impresió del lloc
i de la gent amb qui has de compartir
l'estada aci. La vida es va fent amb
lliçons d'questes...les propies ja ens les trobem a sobre..
Si arriba, millor, si surt.. ja hi
tornaré. Una abraçada, Joan
Publica un comentari a l'entrada