Són només quarts de deu del vespre i ja tinc una son tremenda...
Just ara arribem de l’oficina central, on hem anat a fer diferents encàrrecs que teniem pendents. Bathallapalí és un poble molt petit on hi ha només quatre botiguetes de coses bàsiques : fruites, verdures, quatre queviures... per carregar el mòbil, canviar euros per rúpies i altres coses hem d’anar cap allí. De pas veiem als altres voluntaris i canviem una mica d’aires, que això sempre va bé.
El dia ha estat força estàndard, el Laxmi Reddy ha marxat d’alta, el Pavan continua fent petits avenços, la Shantama continua somrient... Tenim un nou pacient, el Nagendra, té dotze anys i una anèmia aplàsica que no hi ha manera que respongui a cap dels tractaments. Aquesta malaltia frena el moll de l’òs i impedeix que produeixi plaquetes, glòbuls vermells i glòbuls blancs, i està sagnant perquè no té plaquetes, amb febre alta i amb infecció perquè no té glòbuls blancs i anèmic. A més té força dolor i costa calmar-lo amb medicació. Està a càrrec dels pediatres de l’hospital general, però l’han traslladat al CS center perquè se suposa que apart de ser el punt d’atenció a pacients amb VIH és on s’hauria d’atendre als pacients que necessiten cures paliatives. La seva maltaltia en aquest entorn no té cap tractament efectiu, a casa nostra caldria intentar un trasplantament de moll d’òs, però aquí no és possible. La situació és dura. Nosaltres intentem col.laborar en tot el que podem...
A consultes han vingut poquets pacients i hem aprofitat per avançar temes pendents, i després hem marxat ràpid cap a Anantapur.
Ara estem totes tres a la terrassa de darrera de la nostra casa. La Martina escriu el seu diari, avui fa el dia número 63! Està amb el frontal perquè no sabem què ha passat, però no hi ha llum enlloc, ni a Bathallapalí ni al recinte de l’hospital. Escric amb l’ordinador de la Maura que encara té bateria, el de la Martina ja ha claudicat, o sigui que possiblement fins demà no podré penjar l’escrit al blog... La Maura està enfeinada trucant a la familia perquè ha tingut un nebodet de 2.750 g que es diu Martí. Se senten encara força grills (menys que dies enrere), i com que ha plogut algun dia comença a haver-hi mosquits i ens hem de perfumar cada dos per tres amb repelent.
Ei! Ha tornat la llum!!!
Au això és tot. Molt bona nit i gràcies!!!