dimecres, 18 de juny del 2008

És tard i fins ara hem estant rumiant què és el que hem de fer amb els nens...els cassos que tenim són complicats i no ens movem amb gens d'agilitat. Ara tot em sembla molt difícil, tot em planteja dubtes i tinc poques explicacions científiques... suposo que és el cansament. Ens ha arribat el TAC cranial d'una nena, la que ahir vaig explicar que estava recentment diagnosticada de VIH. Té clínica neurològica focal de tipus motor, clara i des de fa uns dos mesos, insidiosa. Els radiòlegs han informat el TAC com a tuberculomes múltiples (tuberculosi), però a nosaltres pel que hem estudiat i pel que hem estat consultant avui a llibres, ens sembla més un altre tipus d'infecció (toxoplasmosi), o sigui que tenim una noia guapíssima, de 19 anys, amb neurones patint una infecció, amb dubtes diagnòstics i amb la farmàcia tancada fins demà (pel que ara ja no podem començar cap tractament, ni per una cosa ni per l'altre, fins demà). Com hem d'anar dormir tranquil.lament?
Hem demanat ajuda a la Clàudia (la tenim ben aclaparada, crec) i demà ho comentarem amb altres metges de l'hospital, però no podem endarrerir massa el diagnòstic, cal actuar aviat!!
Sigui com sigui, el cas és molt interessant, com la major part dels malalts que veiem aquí... Alguns estan en fases avançades de la malaltia i tenen manifestacions clíniques que nosaltres només hem llegit als llibres... a casa nostra la infecció per VIH amb els medicaments que hi ha ara és una malaltia crònica, per la que cal prendre medicació durant pràcticament tota la vida, amb els seus efectes secundaris, evidentment, però no és tant aparatosa com el que estem veient aquí.
El Reddeja avui ha estat millor, cada cop em sembla més que el problema que ha tingut és per la medicació, o sigui que mai més abacavir...i què li donarem?? Quan jo vaig arribar aquest nen ja estava ingressat per un altre tema, i li vam donar l'alta el segon o tercer dia i va marxar feliç com unes pasques. Va tornar ahir amb febre i amb molt mala cara... però avui ja estava més eixerit i anava dient que "nopi ledu" (no em fa mal).
A part d'aquests maldecaps científics, que comprendreu que són ferragosos, tot continua bé. La novetat d'avui és que ha fet un bon xàfec i ha ben refrescat, s'ha posat bé. Ens hem fet una deliciosa verdura per sopar i pa amb embotits d'importació, boníssims!
En fi, intentarem descansar. Espero que tot vagi bé.
Molts petons per tots i gràcies.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! Per fi! Soc la Sílvia!!! Sento el retard, però per fí m'he posat al dia amb el bloc. Ha estat una immersió total al ritme vital de la Índia, llegint-te em sentia com si fos aquí amb vosaltres! És com el conte que ens explicaven de petits abans d'anar a dormir, però en aquest cas el podriem anomenar e-conte. Feu una envegeta sana...
Pel que veig per les RMN que penges no teniu massa temps per avorrir-vos... tornareu fetes un "House"! Sincerament, amb tants forats i anells com es veuen a les imatges no sé si m'atreviria a posar-li un bitxo culpable... intentaré imprimir-les i demà busco consens a l'hospi, ok?
Un e-petó a les dues (i als peques-família que teniu per aquí)!

Anònim ha dit...

Caram,caram,caram...quina destrossa..i 19anys??només dir-vos que seguiu la vostra intuició(i els llibres :))).Suposo que a hores d'ara ja haureu començat un tt...amb aquests casos toca esprémer les neurones :)i ademés es tracta de una persona!així que ànims,carinyo i ja tinc ganes de saber com aniran les coses!
una abraçada
Aurèlia