M'acaben de picar tres mosquits i tinc molta picor!!! Grrrrrrr!!!!
Hem sortit a fora a prendre la fresqueta dels vents monzons i concretament han estat tres els reconsagrats mosquits que m'han atacat! En fi, dies enrere pràcticament no n'hi havia, o sigui que començarem la disciplina sistemàtica i olorosa dels repelents d'insectes....
Tot bé per Bathallapali, els nens estàn bé, prou bé dintre del que cap. Demà al Pavan li faràn una ressonància magnètica...si si, una ressonància magnètica!!! És una mica complicat perquè ha de sortir a les 4 del matí amb l'ambulància de l'hospital per ser a lloc a les 8 del matí. Serà tota una odissea, sort que ja porta uns dies una mica eixerit, jo crec que ho portarà bé...
A consultes no han vingut massa nens, amb la Maura ens hem engarristat a continuar una base de dades on recollim tota la informació dels nens, per saber com estan funcionant les coses, més enllà de la nostra impressió en el dia a dia. Tenim molta feina, però estem convençudes que valdrà la pena...i és que això també forma part de la medicina, comprovar què és el que es fa, i si es fa bé o no, si funciona...Passaran per les nostres mans les històries clíniques de tots els nens infectats que es controlen a l'hospital...cap a 300!, així continuem aprenent coses de la malaltia encara que no tinguem els nens al davant. Algun no va massa bé, però per ara jo tinc la impressió de que la majoria sí que van bé. És fantàstic registrar un resultat d'una càrrega viral indetectable (vol dir que el virus està tant atenuat que ni es detecta a la sang) que indica un èxit rotund del tractament!! Ara, els que hagin revisat històries clíniques, ja sabeu lo embolicat que pot resultar moltes vegades...imagineu-vos-ho en anglès, amb lletres diferents i confuses i sovint amb "trames argumentals" totalment inconnexes...
Ara ja anirem a dormir, estem cansades...
Avui és divendres però no ens desinflem de la mateixa manera que ens desinflem a casa quan per fi arriba divendres... perquè aquí dissabte és tant laboral com dimecres...però ho portem molt bé. Demà dissabte anirem a dormir a l'oficina Central de la Fundació perquè hem quedat amb les voluntàries d'allí per fer alguna cosa plegades el diumenge. Em vé força de gust anar entrant a la vida extrahospitalària d'aquest racó de la Índia més rural i més pobre... O sigui que no sé si demà em vagarà d'escriure una estona al blog, però vaja, serà compensat amb un recull fotogràfic (espero) de l'aventura del cap de setmana!!!
Molts petons per tots, i gràcies.