Fa força dies que no tenim nous ingressos a l'hospital, la veritat és que ja comença a haver-hi un ambient com familiar, cada dia les mateixes cares, la única cosa que canvia és el torn d'enfermeria!! Tots van bé, i avui per sort el Pavan ha estrenat cadira, és així ortopèdica, calculadíssima a mida i s'hi està sense remugar i sense barallar-s'hi gaire... la pena és que no té rodes. És una cadira sense rodes!! Es el que exclamava l'avi mentre arribava de l'ortopèdia amb el botí...No el podrem passejar gaire per ara, però almenys el podrem tenir assegut més estona i evitarem que se li llaguin les caderes, i a més en estar incorporat estarà més estimulat, més en contacte amb tot. La resta de la tropa bé.
Ara estic rebentadíssima (segur que el blog és la última cosa que faig avui!), perquè a la tarda hem anat a Anantapur una altra vegada, a comprar quatre coses que necessitavem (xampú, llet en tetrabrik i de vaca, aquí la llet habitualment és de búfala!, cereals, sopes de sobre... autèntiques delicatessens!), i després de dos autobusos i 3 rickshaws, hem arribat a casa ben empolsinades. Teniem pensat preparar-nos alguna cosa de sopar aquí, però ha resultat que a la cantina ens n'havien preparat. Resulta que aquesta tarda hi ha hagut una celebració especial (i a nosaltres ningú no ens havia avisat!!!) per acomiadar a dos cirurgians de València que s'han estat aquí una setmana aproximadament hi han operat a 69 pacients de cirurgies colo-rectals complicades, una autèntica marató!!! Ens hem perdut l'esdeveniment però almenys hem arribat a la manduca, que era ben bona!!
I res, ara cap a descansar... espero passar millor nit que l'anterior, no em vaig posar els taps a les orelles i vaig despertar-me mil vegades, no sabeu la de sorolls que s'arriben a sentir a la matinada, ja no només els grills, s'hi afegeixen bocines de cotxes de tres mil tipus diferents, el soroll dels cotxes, música molt forta (a vegades no sé si somnio música o si és de veritat!)...en fi, que crec que en aquest entorn és millor anar dormir d'hora i llevar-se d'hora....
Vinga, bona nit, molts petons i gràcies!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Rovira!!! Soc la Tor es facil reconeixem perque no poso mai accents...ho sento pero amb el teclat txec que tinc es un rotllo i quan els trobo ja no m'enrecordo del que volia dir...ei si que has escrit episodis...que be jo no he tingut temps de llegir-los encara.He comencat pels comentaris i veig que els de la colla no saben escriure aixi que intentare cumplir de la seva part!!!
Em reservo el dissabte a la tarda per comencar ha llegir-te i enganxar-me com els teus amics.Aixi coneixare la historia del principi.Es molt bona idea sobretot pels que ens quedem aqui...aixi ens fas viatjar una miqueta!!A mes amb el teu bloc no cal que miri Grace Anatomy!!! mots petons i cuida't!! ah com es diu Hola amb punjavi o hindu?
Hola Nuri, soc la Zule. M'ha costat força estona posar-mi al dia de tots els teus comentaris. Em sembla molt interessant e instructiu tot el que ens expliques i l'emoció amb el que ho vius, em fas molta enveja!!!. Bé, m'alegro de que poc a poc et vagis adaptant. A mi hem costaria moltíssim perquè d'anglès fatal!! M'agrada molt que expliquis coses dels nens. Quins antirretrovirals podeu fer servir habitualment?. A Manresa pocs canvis, hem tingut un cas desafortunat d'una nena d'11 anys que va caure d'un tobogan de pedra molt gran que hi ha per Solsona amb un TCE greu amb hemorràgies varies i seqüeles neurològiques que està ingressada a HVH. Jo no la vaig veure, va arrivar en una guàrdia de la Botifoll i el Mengoti. Eva va patir força. Va arrivar intubada i van tenir forces problemes, amb el TAC, per ventilar-la (AP asma)... I també fa dos dies vam traslladar a HSJD una nena amb un Status asmàtic que porta tots els tractaments que et puguis imaginar i VM i costa... Jo per la meva part doncs vaig engreixant, la Laia petita ja pesa uns 1300gr i la meva panxa cada cop és mes gran. Acabo el dia molt cansada. Avui, però ha sigut el primer dia que ens hem pogut banyar a la piscina (tenim piscina comunitària a casa) perquè ha fet força calor (30ºC) i tot i que l'aigua estava frasqueta ens podíem banyar bé. Demà és el sopar de despedida dels R4, tinc ganes, però em costarà seguir el ritme "meu" habitual, jejeje.... Diumenge tinc guàrdia a la mater. Bé, noieta, que et dono molts ànims, i ja t'aniré escribint i lleixint el teu blog quan pugui, que m'agrada molt, tot i que no tinc gaire temps.
Molts petonets. Zule
Hola Núria!!! la teva mare em va passar la pàgina del bloc... la veritat és que em tens ben distreta cada dia abans d'anar a dormir me'l llegeixo. Ho expliques molt bé, és com si t'hi trobessis!!! aviam si truques al Rovi i et soluciona el problema de les fotos, que és un crac... ja veig que el teu és l'aventura... després de Sierra Leone ara a l'Índia... això si que és ser altruista... segueix així d'aixerida.
Molts petons.
Montse exciclista de Bagà.
Publica un comentari a l'entrada