Dilluns de sant tornem-hi, ben portat.
Al matí era autèntica impaciència per veure com estava la tropa, i hem estat fora només 24h!!
Continua l'ambient familiar, els nens continuen prou bé. L'arribada a la Pediatric Ward com ells diuen, és una alegria sempre. Tots ens observen mentre deixem la bossa, ens penjem els fonendos i ens omplim les butxaques amb els nostres llibres de xuletes i les calculadores... Directament hem començat pel Pavan, necessitavem veure el resultat de la ressonància. Ha passat bon cap de setmana, cada dia està més tranquil i fa més coses, la familia està animada. El resultat de la ressonància no ens ha agradat massa, perquè sembla que comença a tenir una hidrocefàlia com a seqüela de la meningitis. Això a casa nostra creiem que seria tributari de col.locar una vàlvula ventriculoperitoneal, però aquí això no serà possible. Hem fotografiat les fotos de la ressonància i les enviarem a la Clàudia a veure què opina. Hi hem estat rumiant tot el dia...pobret. La qüestió és que neurològicament va progressant, però vaja... a veure què opinen els més experts.
Per a que vejeu com entenen ells la malaltia... avui un auxiliar ens ha vingut a buscar tot acalorat. Ha dit que al Pavan li convenia rentar-li els cabells i potser fins i tot tallar-los-hi, però abans de fer res ens ho han volgut consultar no fós cas que això afectés el seu cervell! Amb tanta naturalitat com hem pogut els hem dit que no interferia per res...
Els altres nens "estrella", l'Amajan i el Lexmi Reddy estan millor que la setmana passada, menys mal.
Tenim un nen nou, que es diu Shiva, recentment diagnosticat d'infecció per VIH. Té 12 anys, és orfe i treballa en un hotel. Un company de feina, com que té tos des de fa dies, el va portar a l'hospital. L'hem ingressat perquè probablement caldrà començar tractaments i hem de fer-li vàries proves. Està prim com un bastó (com pràcticament tots els pacients del CS Center), però té uns ulls més que vius. Ens rep amb uns somriures impressionants, cofoi de tenir una camisa nova flamant que dónen a tots els nens que ingressen (com el pijama de l'hospital, de ratlles, molt macos). Quan l'explorem està content com unes castanyoles, i és que probablement no ha rebut massa carícies ni massa somriures. Estem acostumats a auscultar i a tocar moltes panxes, però normalment rebem una sensació de por, d'incomoditat o si més no una mica de nerviosisme... però amb la Maura hem tingut una sensació de gratitud especial. Estem intentant contactar amb serveis socials per veure si podem oferir-li alguna altra ajuda.
Després de treballar la Martina ha començat una nova activitat: ha fet una hora de classe de castellà amb el Dr. Alex, el director mèdic de l'hospital, que té un interès impressionant. Ha marxat amb tot apuntat i rumiant constantment paraules i més paraules. Demà hi tornaran... la veritat és que dóna gust un alumne amb tanta inquietut!!!
Ara hem sopat, hem posat musiqueta relaxant i un incens. Aquest matí ens han vingut a netejar la casa, que ja convenia, i és que en aquest oasi al mig de la índia més pobra, hi ha un o varis treballadors per a cada cosa. Avui llençols nets, tovalloles netes...estem bé, a Bathallapalí.
Apa, a descansar! Molt bona nit, petons i gràcies.