Primera comunicació des de la terra de la calor!!!
He arribat a primera hora del matí, ja m'esperaven a l'aeroport amb un cartellet (fantàstic!), i després d'un viatge trepidant a cops de bocina i mentre es feia de dia, hem arribat a Bathalapallí on hi ha l'hospital. He anat directament a la casa n6 que és on ens estem, he deixat les coses i he anat cap a l'hospital on hi havia la Maura com peix a l'aigua, passant visita amb un vestit indi, controlant la situació perfectament. Jo estava mig adormida, però preferia anar a veure l'hospital i els nens i descobrir aquesta nova realitat que estar-me a l'habitació imaginant-me-la!! Hi ha 8 llits de pediatria, avui tots plens, però els nens no estàn malament (excepte un). El ritme de la feina sembla agradable, la gent és pacient i no es respira gens de pressa. Totes les infermeres i personal de l'hospital m'han anat donant la benvinguda, molt agradables. Fins fa una setmana hi havia hagut una altra Núria aquí que si ha estat uns 10 mesos, o sigui que per tothom he passat a ser la "second Núria" o "Núria number two"!! He estat allà amb la Maura, mirant com ella feia feina i jo francament badava perquè no donava l'abast, entre el canvi d'horari i la tremenda novetat de tot... sort que el matí estava tranquil. Hem acabat la consulta i hem anat a dinar amb els metges d'adults, a la cafeteria de l'hospital. Ens tenen mimadíssims, als europeus, perquè ens fan tot de peroles no picants per a que puguem menjar alguna cosa, i a més a més ens posen forquilla (ells mengen amb els dits arròs amb coses indesxifrables, segurament picants) i aigua fresca de nevera i d'ampolla. Fantàstic.
He sucumbit a la migdiada, i després hem anat a conèixer el director mèdic de l'hospital, molt atent. Hem tornat a la casa, aquests dies hi serem la Maura i jo, la Martina (farmacèutica) ha anat a Madras uns dies amb la seva mare. Hem estat xerrant pels descosits fins que s'ha fet fosc, de com es funciona aquí, dels problemes de l'hospital, del dia a dia, del que podriem intentar fer,... crec que farem un molt bon equip perquè ens avenim. Ara he vingut aquí a l'ordinador, estic a l'habitació de la Martina que és on hi ha la connexió telefònica. Ja és negre nit i se senten grills. L'hospital es un recinte format per molts edificis, i amb moltes casetes on viu el personal. Està tot força net i ben cuidat, hi ha molt personal que treballa en el manteniment. La casa nostra tenim una habitació gran per cadascú, amb lavabo i dos llits. La dutxa és una galleda amb un tupí per tirar-te l'aigua per sobre, encara no m'he estrenat en la nova disciplina (ja va sent hora, per cert!). Ara ens farem el sopar amb la Maura i aviat a dormir, que demà ja sí que comença la feina de veritat. He obert el correu, i tenia els millors missatges del món.
Estic contenta d'haver vingut, i impacient per a coneixer tot això millor i poder començar a anar més "suelta". Serà una bona experiència, segur.
Molts petons per tothom, i gràcies a tots.
4 comentaris:
Quina il.lusió saber que ja has arribat sana i estalvi...
Se't veu animadíssima i molt motivada!
Cuida't moltísssim i envia-li una abraçada molt forta a la Maura.
Un petonàs i tota la meva energia
Campru
P.D. Encara estic intentant lo del ID
Nena! Això comença de fàbula! D'aquí dos dies estaràs com a casa. M'alegro que hagi anat bé el viatge i m'alegro que puguem tenir contacte d'alguna manera
Petons de la Calafina
Laia
Nuria, qué vols dir galleda amb un tupí ??
m`agrada que hi ha una farmacéutica!!
bona sort dema!
Em sembla que ho farás molt bé
Petonets
La mar (tropical)
Eis!
Ja et dic jo que això té molt bona pinta!!
Segur que ara, passat el segon dia, ja et trobes "com un peix dins l'aigua" (fins i tot "xopa", per la calor!! jeje).
Petons i pa'lante con todo, jefa!
Silvia.
Publica un comentari a l'entrada